L’any 1990 el Govern espanyol presidit per Felipe González (PSOE) va aprovar la Llei 4/1990 per dotar el sector aeroportuari d’un model de gestió empresarial autònom i el 1991 va crear l’ens públic, Aena (Aeropuertos Españoles i Navegación Aerea), per unificar sota una mateixa marca la construcció d’aeroports, el manteniment i el control de la navegació aèria.
L’any 2014 el Govern espanyol presidit per Mariano Rajoy (PP) va crear l’ens ENAIRE, que manté en exclusiva el control de la navegació aèria i el trànsit aeri de tot l’estat i va esdevenir propietari de la marca Aena SA que va quedar centrada en l’explotació comercial dels aeroports.
L’any 2015 el Govern de Rajoy (PP) va privatitzar i va treure a borsa el 49 % d’Aena mentre que el 51 % restant es va mantenir sota control públic mitjançant ENAIRE. Aena, doncs, va passar a formar part de l’índex de referència espanyol, l’IBEX-35, i va començar el procés d’internacionalització que l’ha portat a controlar, amb dades de gener de 2025, l’explotació comercial de 48 aeroports a l’Estat espanyol i 34 fora de l’estat sota diverses modalitats (propis, concessions, joint ventures…): 17 aeroports a Brasil (Recife, Maceió, Aracaju, Joao Pessoa, Campina Grande, Juazeiro do Norte, Sao Paulo, Rio de Janeiro, Campo Grande, Uberlàndia, Santarém, Marabá, Montes Claros, Carajás, Altamira,Uberaba, Corumbá i Ponta Pora); 12 a Mèxic (Guadalajara, Tijuana Puerto Vallaria, Los Cabos, Hermosillo, León /Bajío, Morella, Aguascalientes, Mexicali, La Paz, Los Mochis i Manzanillo), 2 a Colòmbia (Cartagena de Indias i Call) ), 2 a Jamaica (Montego Bay i Kingston) i 1 al Regne Unit (Londres-Luton).
Les tres figures del PP que van organitzar i pilotar la gran martingala de la privatització del 49 % d’Aena foren: Ana Pastor (Ministra de Fomento), Rafael Catalá Polo (Secretari d’Estat d’Infraestructures), Luis de Guindos (Ministre d’Economia i de Competivitat que ja va jugar un paper decisiu en l’extermini de les caixes d’estalvis en favor dels grans bancs de l’IBEX-35 i José Manual Vargas, nomenat el 2012 president d’Aena per Rajoy, encomanant-li aquest la missió de preparar el terreny per a la venda amb la presa de decisions molt agressives i traumàtiques de reestructuració. Els principals accionistes privats d’Aena reclutats per Rafael Catalá foren el fons nord-americà BlackRock (4,05 %), la gestora amb seu al Regne Unit, Veritas Asset Management LLP (3,78 €), el fons britànic TCI Fund Management (2,84 %) liderat per Christopher Hohn, The Goldman Sachs Group (2,82 %), Vanguard Group, Shares, etc.
Després de la privatització de 2015, la porta principal d’entrada i sortida de Mallorca va quedar més controlada pels forasters que com estava abans de la privatització ja que actualment els grans fons inversors estrangers, bàsicament nord-americans i britànics, són els qui tallen el bacallà i imposen les seves condicions draconianes al consell d’administració d’Aena tot i que la majoria del 51 % d’accions continuen en mans de l’Estat espanyol. Els aeroports de les Illes Balears —Son Sant Joan i Son Bonet a Mallorca, aeroport de Menorca i Es Codolar d’Eivissa— van estar sotmesos al domini colonial absolut d’AENA abans de la privatització de 2015 i ara, per culpa del PP i la complicitat del PSOE, estan encara molt pitjor ja que es deixen comandar per depredadors i taurons estrangers que operen des de dins els seus despatxos de Nova York i de Londres.
Com hem dit, la privatització de 2015 fou obra i maquinació del govern de Rajoy però quan el 2018 Pedro Sánchez va arribar a ésser votat president d’Espanya gràcies a una moció de censura, va substituir el CEO d’Aena imposat pel PP, Jaime García-Legaz (Múrcia, 1968), ex secretari general de la fundació FAES, que a la vegada havia substituït José Manuel Vargas Gómez (Madrid, 1970), per un ex diputat del PSC-PSOE, Maurici Lucena Betriu (Barcelona, 1975), la manera de fer i la gestió no van canviar.
Ans al contrari, vuit anys després de presidència de Lucena han servit per deixar en evidència que PP i PSOE comparteixen plenament que els aeroports espanyols s’han de gestionar d’acord amb els quatre criteris següents:
Aena ha de continuar fidel al concepte d’empresa i als patrons de l’Espanya de sempre, és a dir, ha d’ésser ultra centralista, piramidal, nostàlgica de les glòries imperials tipus FAES, donada als protocols encarcarats més que a la innovació, etc.
S’ha de mantenir el sistema de “caixa única” per tal que la sobreexplotació de les terminals rendibles i grosses (Barcelona, Palma, Màlaga, Las Palmas, Tenerife Sud, Alacant, Eivissa… ) financin, no tan sols els aeroports deficitaris de l’Estat sinó que també avalin l’aventura neocolonial i faraònica d’Aena al Brasil, Jamaica, Colòmbia, Mèxic, Regne Unit…
S’ha d’aprofundir en el model marca Aena, això és, reconvertir els aeroports en macroterminals incrustades dins grans centres comercials estibats de botigues de perfums, roba, sabates, de tot tipus de begudes alcohòliques, Duty free, bars, restaurants, gelateries, aparcaments, juntament amb hotels, sales de reunió i discoteques incloses, com ja es pretén fer a Eivissa.
S’ha d’intensificar l’externalització, la privatització i la subcontractació a la baixa de servicis auxiliars (sanitat, neteja, bastiment…), seguretat privada, de manteniment, d’assistència a terra, liberalització de les torres de control, etc.